|
|
2008-07-21 19:25:37
|
|
valencià
|
|
|
Valencians i valencianes, espere que estigueu gaudint de les festes. Us va agradar Obrint Pas? Jo anava per primera volta a un concert seu i m'ho vaig passar d'allò més bé en primera fila cridant totes les seues cançons. Hui us deixe per ací un text que potser òbriga els ulls a més d'un. Parla de la "democràcia":
ESPANYA: UNA 'DEMOCRÀCIA' DE COLOR MARRÓ
Diuen (els espanyols) que Espanya és una "democràcia", i s'omplen la boca de lloances a la "transició", com si redactar una constitució a punta de pistola fos res digne de lloar. Imaginem que un extraterrestre que acaba d'aterrar comença a fer preguntes sobre Espanya, a un català qualsevol..., un dia qualsevol...
Extraterrestre (E): Qui mana a Espanya?
Català (C): Zapatero.
E: No, home. Vull dir en general, no ara mateix.
C: Ah! El President.
E: O sigui que ell és el Cap d'Estat.
C: Bé, no… La constitució espanyola diu que el Cap d'Estat és el rei.
E: Com pot ser que el Cap d'Estat no sigui el President? No ho entenc.
C: Ah, això és perquè Espanya és una monarquia!
E: Una monarquia... O sigui, que mana el rei, i el seu títol és vitalici i hereditari... oi? Que bonic, com a l'Edat Mitjana!!
C: Bé, en realitat diuen que és una "monarquia parlamentària"...
E: Ah, mira, que divertit, o sigui que hi ha rei i també parlament! Però qui mana, el rei o el parlament?
C: Bé, sembla que l'última paraula la té el rei, perquè la constitució espanyola diu que pot tombar un president si no li agrada, i a més és el cap de l'exèrcit.
E: O sigui que qui té l'última paraula, el Cap d'Estat, no és escollit per la gent, el seu càrrec és per a tota la vida, i és el cap de l'exèrcit! Segur que això és una democràcia?
C: No sé, això diuen...
E: I qui ho va decidir, que el Cap d'Estat fos el rei?
C: Va ser Franco abans de morir-se.
E: Franco? Qui era Franco?
C: Un assassí, un dictador. Va guanyar la guerra amb l'ajuda de Hitler, i es va estar uns 40 anys governant amb la seva colla fins que es va morir.
E: I els que estaven amb Franco, se'ls ha jutjat després de la dictadura?
C: No, de fet encara n'hi ha que governen... A Galícia, per exemple. D'això en van dir la “transició democràtica”.
E: Sí, molt democràtica, ja ho veig. I abans de la guerra, què hi havia?
C: Una república.
E: I la gent què n'opina? No vol una república, ara?
C: No ho sé, d'aquest tema no se'n parla mai. Hi ha algun partit republicà, però fins i tot aquest té bona relació amb el rei i utilitza frases seves com a eslògans electorals.
E: Home, suposo que tot això de la monarquia la gent ho ha acceptat en referèndum...
C: No ben bé... Ho van ficar tot al mateix sac del referèndum de la constitució, i llavors va guanyar el sí. Bé… els bascos van dir que no, però diuen que això no importa…
E: Que no importa...? Bé, i quan va ser tot això?
C: Buf, ja fa més de 26 anys... L'any 1978.
E: 26 anys? Però aleshores tots els menors de 26 + 18 = 44 anys!... no heu dit mai si la voleu o no! I no pensen fer cap altre referèndum per a ratificar-la?
C: Ui, no sé... Mira, aquest tema ara mateix està molt complicat. Ara fer referèndums està prohibit, si no els convoca el President, saps? Si els convoca algú altre va directament a la presó.
E: A la presó? Què dius! Però en una democràcia no mana la gent? Com pot ser que estigui prohibit fer referèndums?
C: Ah, això és perquè catalans i bascos podríem aprofitar-ho per a arribar a votar sí a una cosa que els espanyols no voldrien acceptar, per exemple la independència, o un canvi d'estatut.
E: Què és un estatut?
C: És com una constitució, però petita. Per exemple, de Catalunya o el País Valencià.
E: Com de petita?
C: Bé, em fa una mica de vergonya dir-ho però... molt petita. De fet és una simple llei orgànica, el parlament espanyol la pot derogar quan vulgui.
E: I aleshores els estatuts no es poden canviar?
C: Bé, sí, però no gaire... I diuen que han de durar 25 ó 30 anys. Ah, només es pot canviar el que vulgui el President, perquè si no no deixaria ni convocar el referèndum.
E: Però no has dit que un estatut pot ser derogat quan vulgui pel President? Per què té tanta por, doncs, de deixar-lo canviar?
C: No ho sé. Suposo que així s'estalvia el mal rotllo de suspendre l'autonomia, així ell queda molt millor davant de tothom, acceptant una cosa prèviament rebaixada.
E: Però home, sempre serà millor per a negociar tirar llarg que no pas quedar-se curt… Em sembla una manera molt idiota de procedir. Si us han de dir que no, ja us ho diran, home!
C: Ja, però mira, els catalans som així, ens agrada facilitar la vida a qui ens odia. No és bonic? Així, si l'estatut ja li arriba rebaixat ell s'estalvia de rebutjar res, o d'empresonar ningú per fer el referèndum, perquè el pot convocar ell directament, acceptar-ho tot i aparentar ser tot un demòcrata.
E: Mira, això dels referèndums i els empresonaments no ho acabo d'assimilar, reconec que m'ha deixat tocat. Si està prohibit fer referèndums, com pot manar la gent?
C: Ah, doncs com sempre, es fan eleccions i es vota algun dels partits que s'hi presenten...
E: Ah, d'acord! Com a mínim es poden lliurement crear partits i votar-ne els candidats!
C: Més o menys, però no hi ha llistes obertes, eh? La gent no pot votar persones concretes, només partits.
E: Bé, no és que ho comprengui gaire... però almenys pot existir qualsevol partit, no?
C: Bé, no del tot... Quan un partit no diu el que el President vol que digui, se'l pot il·legalitzar per terrorista.
E: Buf... Però bé, almenys veig que aquestes coses se saben. Hi ha llibertat d'expressió i de premsa, no?
C: Bé, tampoc... De tant en tant tanquen algun diari en euskera o alguna ràdio en català.
E: Per què?
C: Pfff, depèn del cas. Perquè diuen que també són terroristes, o perquè incompleixen no sé quina llei... Al cap del temps es demostra que tot era mentida, però els diaris o les ràdios ja estan tancats i ja no s'hi pot fer res.
E: Més terroristes?? Això passa només amb la premsa i els partits, o amb més coses...?
C: Bé, de fet també ho fan amb nois de 14 anys per escriure emails.
E: De 14 anys??
C: Sí, ara fa poc un noi de Lloret, l'Èric, va exigir per email l'etiquetatge en català a unes empreses, i el van acusar de terrorisme... El van venir a buscar a casa seva tot de guàrdies civils, especialistes contra terrorisme.
E: Què són els guàrdies civils?
C: Són com la policia, però són un cos militar.
E: I per què en diuen civils, si són militars? No ho entenc… Bé, de tota manera, terrorisme per demanar això? Bé, ben pensat potser és que els fa "terror" que s'etiqueti en català.
C: Sí, potser és això...
E: I si a algú no li agrada Espanya, en pot marxar?
C: Què vols dir? Emigrar?
E: No, vull dir la independència. El conjunt dels catalans o els bascos, per exemple…
C: Ah... Diuen que no, que aleshores ens enviarien l'exèrcit. Ho diu la constitució espanyola, que segons sembla és com la Bíblia, és sagrada i no es pot tocar.
E: Però un moment... El rei no era el cap de l'exèrcit? No pot impedir que l'exèrcit faci una bestiesa així?? Si mai l'enviessin, doncs, seria perquè el rei ho voldria... no?
C: No ho sé... De fet seria perquè ho mana la constitució espanyola. Ja et dic, que es veu que és com la Bíblia, però més moderna, més curta i en espanyol.
E: Sí, ja veig que és moderníssima... La constitució espanyola mana esclafar amb les armes una decisió democràtica??
C: Sí, però diuen que la constitució espanyola també és democràtica…
E: Ah sí? És democràtic esclafar amb les armes una decisió democràtica? I empresonar qui convoqui el referèndum per a prendre-la?
C: Això diuen...
E: Bé, jo no dic res... Escolta, com a mínim us tractaran bé en el dia a dia, no?
C: Home, als catalans ens roben cada any un 9% del PIB des de fa dècades. I ens diuen que no a tot... Però a banda d'això...
E: I com ho sabeu, que us roben?
C: Perquè hi ha experts en economia que ho han investigat, però les dades oficials estan amagades des de fa anys...
E: Amagades? Vols dir que l'Estat no diu en quins territoris es gasta els diners dels impostos?
C: No ho diuen, no... El parlament espanyol ho ha aprovat ja 3 vegades, que ho publiquin, però diuen que no cal...
E: I quins experts en economia diuen que us roben? Ja són de fiar?
C: Home, un d'ells és el conseller d'Economia de Catalunya ! Si aquest no és de fiar, què hi fa, al govern de Catalunya ?
E: A mi no m'ho preguntis, jo no el conec… Així, ell bé que deu exigir a Espanya que s'acabi el robatori, no?
C: Hmm... no exactament. Diu que només que es redueixi una miqueta ja anirem fent... Perquè si demanéssim que ens deixessin de robar del tot, ens dirien que no...
E: Ah... Interessant. I tot això és tractar-vos bé?
C: Mira, ja no ho sé!! M'estàs fent pensar coses estranyes!!
E: Coses estranyes? Quines coses? Jo només pregunto, jo només vull saber...
C: Ja, però és que m'estan entrant ganes de marxar d'Espanya!!
E: Vols dir emigrar...?
C: No!! Jo no vull emigrar!! Casa meva és això!! El que vull és que els Països Catalans siguin independents!! Com una pila de països d'Europa, que ho han aconseguit fa quatre dies!!
E: Home, jo ho estava pensant fa estona, però dic "si ell mateix no reacciona... com li ho he de dir jo...??".
C: És que mira, ja n'estic fart, d'esperar, i de frustrar-me, i que ens robin, i que ens maltractin, i que ens diguin a tot que no!! Jo vull viure en un país normal i lliure, en una democràcia de debò!! No a Espanya! Això no és una democràcia ni ho serà mai!! Això és una merda punxada amb un pal!!
E: Vaja, quin canvi... Però no has dit abans que us enviarien l'exèrcit?
C: M'és igual! Si fem un referèndum, ho veurà tota la UE i tot el planeta, no s'atreviran pas a enviar cap exèrcit!!
E: Però no has dit abans que està prohibit fer referèndums??
C: M'és igual! Tirarem pel dret! Nosaltres el fem i un cop fet, que el desfacin si poden!!
E: Però vols dir que els vostres governants s'hi arriscaran??
C: I tant!! S'hi arriscaran quan notin que milers com jo els ho exigim, i que si no ho fan van al carrer!! Ja n'hi ha prou, de cobrar el seu sou i no defensar-nos!!
E: Milers com tu? I com els ho penseu dir??
C: Mira, és l'hora de la gent del carrer. N'hi ha mil maneres, només cal imaginació i ganes. Ja ens encarregarem que els quedi ben claret!!
E: Et noto canviat... Què t'ha passat?
C: Bàsicament dues coses: que ja n'estic fart, i que he perdut la por.
E: I com penses aconseguir que la gent faci el mateix que tu...?
C: Doncs potser començaré... per donar exemple!!
2008-07-21 21:17:15
|
|
anonimo
|
|
|
Perquè no ens va colonitzar i ocupar un país civilitzat i de gent intel·ligent!!! Quina malasort que vam tenir els Països Catalans el dia que els creadors del "chorizo revilla" van entrar a casa nostra i ens van ocupar. Mira que hi ha castellans amb dos dits de front però, realment, els que corren pels fòrums d'aquí són del nivell intel·lectual més baix que hi pot haver. Voleu que ens entenguem molta gent? Doncs parlem en anglès o xinès que són les llengües més parlades del món. O millor, parlem en esperanto que és l'autèntic idioma comú de la humanitat.
2008-07-27 19:37:45
|
|
valencià
|
|
|
www.elperiodicoextremadura.com/noticias/...
Amics i amigues, mentres els pares dels alumnes demanen més aules (i no barracons), més classes en línia valenciana (el 70% dels col·legis no en tenen), més mestres i menys barracons, el Govern d'Extremadura va anunciar fa un mes que tots els xiquets tindran un ordinador portàtil gratis, i viva la vida! Sí que viuen mal els pobrets extremenys. L'altre dia vaig trobar un missatge que deia:
"Curiosament l’altre dia un amic em contava que te uns familiars en extremadura que entren a casa 2100 euros durant 11 mesos sense treballar. Que com s’ho fan molt facil, la cooperativa agricola del poble els dona d’alta, ells es paguen la seguretat social (es a dir que ni treballen a l’agricultura de la coop.) durant poc més d’un mes i la resta a cobrar 700 eurets cada membre de la familia com en son 3, el calcul es facil 2100 eurets tots els mesos, dels dinars que aportem Valencians, Illencs, Catalans, Aragonesos i Madrilenys.
Amb el que em costa a mi arribar a final de mes i pagar la lletra de l’hipoteca i estos casa subvencionada, sou sense treballar… i lo pitjor es que no son els unics, hi han molts així."
Però açò no és res. Gràcies a la Junta d'Andalusia, tots els menors d'un any tindran garantitzada l'accés gratuït als medicaments i als productes sanitaris prescrits pels seus metges. Aquesta mesura beneficiarà a 95.000 famílies andaluses. Nosaltres, mentres seguirem al tall.
www.publico.es/136592/farmacos/gratis/be...
2008-07-27 20:06:49
|
|
Valencià
|
|
|
Per si fora poc, un 25% dels asalariats extremenys són funcionaris, mentres que en Catalunya ho són un 10%, i en el País Valencià i les Illes Balears ho són un 11%. Més informació en aquest enllaç: wonkapistas.blogspot.com/2008/07/varias-...
2008-08-12 19:08:20
|
|
valencià
|
|
|
Hipoteca Espanya
- Hola bon dia. Miri, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat,
erròniament, 180 EUR.
- A no! No és un error. És la comissió per la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no la he demanat!!!
- No, no cal demanar-la. L'hi assignem automàtica pel sol fet de ser titular
de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quines avantatges tindré doncs?
- Ui moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidaria. Amb els
seus diners es podrà, per exemple, regalar ordenadors portàtils als titulars
de la targeta Extremadura o peatges d'autopista als propietaris d'un compte
Castella.
- Però si jo no en tinc d'ordenador!!! I he de pagar les autopistes cada cop
que viatjo!!! I per mi què hi haurà?
- Per mi, per mi... Au! No sigui egoista! Que a vostè no li ve d'aquests
180EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs... així ho estem pagant tota la
família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700EUR al mes!!! És una vergonya!!!
- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com
que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer-hi. Les
condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que
tingui bon dia senyor...
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.
2008-08-14 00:26:12
|
|
CCA
(Karma: 2)
+info
Tienes que estar autentificado para relacionarte con otros usuarios.
|
|
|
lA ÚNICA LENGUA ESPAÑOLA ES EL CASTELLANO O MEJOR DICHO ESPAÑOL, LAS DEMÁS SON LENGUAS DE ESPAÑA
2008-08-16 12:34:26
|
|
valencià
|
|
|
La reforma del finançament autonòmic que cal reivindicar des del País Valencià ha de possibilitar la reducció del dèficit fiscal que patim els valencians. I açò senyor Camps no és demanar la lluna.
Quan el PP va dissenyar el sistema de finançament autonòmic actualment vigent (2001), el dèficit fiscal dels valencians sumava els 3.762 milions d’euros (Fernández, 2003). Cinc anys després, i d’acord amb les balances fiscals publicades pel Ministeri d’Economia i Hisenda, el dèficit fiscal dels valencians havia pujat fins els 5.646 milions d’euros anuals. En poques paraules, l’any 2005 de cada 100 euros que un valencià va aportar a l’Estat, una quarta part (25%) no van retornar al País Valencià.
La capacitat de negociació del govern valencià del PP, quan a Madrid governava el mateix partit, va resultar nefasta per als valencians, ja que l’any 2001 quan es va dissenyar l’actual sistema de finançament autonòmic, mentre totes les comunitats van augmentar els seus recursos, el País Valencià en va perdre 162 milions d’euros (IVIE, Informe sobre la problemàtica del sistema de financiación de las comunidades autónomas de régimen común, juliol 2008).
Ara no es pot desvincular el dèficit fiscal de la reivindicació de revisió del finançament actual tan dolent per als valencians. El nou sistema de finançament ha de tenir en compte les dades que indiquen les balances fiscals.
L’acord entre vostè, senyor Camps, que depèn de les instruccions aprovades pel PP a la cimera de San Millan de la Cogolla, i el senyor Luna (PSOE), que deu aconseguir que el govern central retinga la majoria dels impostos pagats pels valencians, suposa una reducció del dèficit fiscal dels valencians de sols 1.000 milions dels 5.646 milions de dèficit, és a dir, cas que els acceptaren la seua reivindicació màxima, cosa poc probable, de cada 100 euros que un valencià aporte a l’Estat, una quinta part (20%) no retornaran al País Valencià. Tot l’esforç del PP i el PSOE per a reduir el dèficit fiscal dels valencians en cinc punts. Vaja misèria d’acord. Sols per a que les despeses en la sanitat valenciana arriben a la mitjana de l’Estat espanyol, el govern valencià deuria destinar-hi més de 1.800 milions d’euros addicionals cada any, quasi el doble del que reivindica.
La reforma del sistema de finançament autonòmic que volen pactar PP i PSOE, no entra al fons de la qüestió i per això no pot augmentar els recursos dels valencians d’una forma significativa. Garantir un nivell semblant per a totes les comunitats autònomes als serveis bàsics de l’estat del benestar, és a dir, a sanitat, ensenyament i serveis socials, deixant la resta en funció de la capacitat fiscal de cada comunitat autònoma. Per exemple, l’actual sistema de finançament autonòmic possibilita que Castella La Manxa destine 95 milions d’euros per a incentivar la seua indústria agroalimentaria, mentre que el País Valencià sols hi pot destinar 37 milions.
I també, com no, la revisió del sistema de finançament autonòmica caldria que fixara un sistema d’anivellació que evite que el País Valencià, amb una renda per càpita inferior a la mitjana estatal (91’4 sobre 100) suporte dèficit fiscal, és a dir, que transferisca recursos a altres comunitats autònomes amb una renda per càpita superior a la valenciana (Aragó i Castella i Lleó, per posar dos exemples).
Açò ens recorda de nou l’acord entre PP i PSOE per a redactar un nou Estatut per als valencians. En aquell moment les propostes del valencianisme polític van estar excloses del debat de reforma, i no s’abordà la reivindicació d’un sistema de finançament just per als valencians. Des de llavors el Bloc te un objectiu: fer possible un sistema de finançament que elimine el dèficit fiscal asfixiant que patim els valencians, la qual cosa suposa un fre real al progrés del País Valencià i al benestar dels valencians. I açò no es demanar la lluna, sinó més be justícia i equitat per a la relació dels valencians amb l’hisenda central.
Rafael Beneyto Cabanes
Secretari de Política Económica del BLOC
www.bloc.ws/index.php/bloc/extended/yo_n...
2008-08-16 12:38:23
|
|
valencià
|
|
|
Resum: Madrid ens furta els diners.
2008-10-06 19:37:26
|
|
valencià
|
|
|
Aquí us deixe algunes dades sobre Catalunya que també les podem aplicar ací.
-40% menys rep Catalunya d'obra pública estatal el 2003-2007. L'Estat ha licitat obra pública per valor del 2% del PIB fora de Catalunya, i 1'2% del PIB a Catalunya.
-2.622 € li va costar Espanya a cada català el 2005. Cada català va pagar a Espanya 2.622€ més del que va rebre en despesa pública estatal. És la quantitat més alta en deu anys: 1995-1.355€, 1996-1.340€, 1997-1.494€, 1998-1.593€, 1999-1.771€, 2000-1.451€, 2001-1.840€, 2002-1.775€, 2003-2.178€, 2004-2.270€, 2005-2.622€.
-18.595 milions €, 10'2% del PIB, dèficit fiscal català el 2005. És la xifra més alta en deu anys: 1995 -6'8%, 1996 -6'5%, 1997 -7%, 1998 -7'2%, 1999 -7'7%, 2000 7'2%, 2001 -7'6%, 2002 -7'4%, 2003 -9'1%, 2004 -9%.
-100 %, el doble de temps que en 1982 tarda el tren entre Barcelona i l'aeroport en 2007. En 1982 hi havia un comboi directe cada 20 minuts que arribava en 10 minuts a l'aeroport. En 2007, en surt cada 30 minuts i en tarda 20.
-3'4 punts menys de dipòsits bancaris té Catalunya de 1987 a 2007. Madrid, 11 punts més. Catalunya comptava amb el 19'3% dels dipòsits bancaris de l'Estat l'any 1987, i baixa al 15'9% el 2007. Madrid tenia el 18'7% el 1987, i puja al 29'7% el 2007.
-5.229'6 milions € més hauria de retenir Catalunya dels seus impostos el 2008 pel nou Estatut. Dels impostos pagats pels catalans, Catalunya recuperaria un 2'4% del PIB, reduint l'espoli fiscal a només el 8% del PIB. Espanya, però, robarà amb una mà el que deixa de robar amb l'altra: l'any 1992, Catalunya va recuperar 728 m. en impostos. i perdre 626 m. en 'fons de suficiència'; l'any 1997 el guany en impostos fou de 931 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' 931 m.; l'any 2001 el guany en impostos fou de 3.908 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' de 3.684 m. El 'fons de suficiència' 2008 per a Catalunya és 2.889 m., veurem com esdevé negatiu per, encara que compleixen l'Estatut, espoliar Catalunya igual...o més.
-9% es queda Catalunya en 2007 de la recaptació catalana per a fins socials. 91% de la recaptació a Catalunya per a institucions socials se la queda Espanya: 127 milions € dels 140 m. ingressats. Els catalans no en reben res dels diners recaptats fora de Catalunya, i només un 9% del que paguen ells.
-29 Lleis i Decrets contra Catalunya, en any i mig. Des del gener del 2007 fins a maig de 2008, l'Estat ha legislat contra les competències establertes en el nou Estatut.
-9ª entre les CCAA per poder adquisitiu en 2006. Catalunya cau per sota Melilla, mentre que en renda per càpita és la 4ª. És l'efecte dels subsidis, impostos i despesa de l'Estat, i el major nivell de preus de Catalunya, que transfereix riquesa a regions espanyoles que la superen.
-73'3% és la mitjana d'execució de les obres públiques de l'Estat pressupostades a Catalunya en 2001-2005. És com si cada tres anys en vingués un en què no s'invertís res a Catalunya. Joan Rossell, President de Foment del Treball Nacional.
-14'9% és la inversió en infraestructures pressupostada per l'Estat a Catalunya el 2007. L'Estatut de Catalunya obliga a invertir el 18'85%.
-2'4% és la inversió prevista per REE a Catalunya entre el 2008 i el 2011. Catalunya consumeix el 19% de l'electricitat, i ha rebut en inversions d'infraestructures elèctriques el 4'9% el 2002, el 3'8% el 2003, el 6'7% el 2004, el 14'1% el 2005, el 6'5% el 2006.
-30% més de freqüències en rodalies Madrid-Alcalá que en Barcelona-Mataró. És la mateixa distància, però el preu del bitllet Bcn-Mataró és un 40% més car que el Mad-Alcalá.
-12'7 milions € en mesures mediambientals per l'aeroport de Barcelona, 300 milions per a Barajas. AENA ha pagat l'aïllament acústic de 13.600 habitatges en 12 municipis al voltant de Barajas, però no n'ha pagat cap al voltant de l'aeroport del Prat.
-100% més, el doble, ha invertit entre 2001 i 2006 l'Estat a rodalies de Madrid que a Barcelona.
-20 KM d'autovies ha fet l'Estat a la província de Barcelona en 1985-2005. A Madrid n'ha fet 600 km.
-0'90 Km d'autovia gratuïta cada 10.000 catalans, 2'35 km cada 10.000 espanyols el 2007. En autopistes de peatge, 0'92 km per 10.000 catalans, 0'59 km per 10.000 espanyols. S'inclouen les autovies i autopistes fetes tant per l'Estat com per les C.C.A.A.
-11'98% són les inversions reals 1991-2006 a Catalunya del Ministeri de Foment.
-3.084 € per català, 4.278 per madrileny va pressupostar el Ministeri de Foment entre 1997 i 2007.
-5'9% de les autovies en construcció el 2008 per l'Estat es fan a Catalunya. El Ministeri de Foment construeix el 2008 1.321 KM d'autovia, dels quals 78 a Catalunya.
-69% de les importacions catalanes són de fora de l'Estat el 2005. Catalunya importa el 2005 de la resta de l'Estat per valor de 30.570 milions d'euros, i de la resta del món per valor de 67.449 milions d'euros.
Ja posaré més dades. Salutacions!
AVISO LEGAL |
* Estas opiniones pertenecen a los visitantes, no a www.labellea.com. |
* No están permitidos los comentarios injuriantes o contrarios a las leyes españolas |
* Cada visitante asume la responsabilidad legal de los mensajes que publique |
* www.labellea.com y los propios visitantes pueden eliminar comentarios inapropiados |
* Las direcciones IP de los visitantes son almacenadas y serán presentadas en caso de requerimiento judicial |
* Si has sido aludido en algún comentario y deseas solicitar su elmininación ponte en contacto con www.labellea.com en el teléfono 902 026 479 |
|
|
|
